LES FLORS DEL MAL XCIII

UNA DONA QUE PASSA

[Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? Tema. Argument. Quines imatges poètiques hi destacaríeu? Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema]

1) Síl·labes : 12

2)Si anatlitcem aquest fragmente podem observar que es tracta d'un vers alexandrí perquè té 12 síl·labes cada vers i es separen de sis en sis mitjançant la cesura ( 6 + 6 )
3)El tema del poema es l'amor a primera vista. El poeta està passejant distret fins que la visió d'una dona el fa "despertar". Comparteixen unes mirades i el poeta,mes tard es lamenta de no haver aprofitat més el moment.
4)

contiunara....

LA METAMORFOSI

Gregor Samsa és un jove que un matí, després de tindre un somni intranquil, es troba convertit en un repugnant insecte. S'adona d'aquesta transformació ja que s'ha " adormit" a l'hora del treball i es sulfura al pensar que si arriba massa tard a la feina, el despatxaran.Els seus pares en adonar-se'n del retard del seu fill es preocupen per ell,però ell afirma que es troba bé.Mentre el protagonista intenta baixar del llit,per el seu nou aspecte d'escarbat i la seua mida aquesta tarea que anteriorment era rutinaria ara semblaba quasi imposible, arriba a casa l'encarregat principal del magatzem on treballaba. Després de una bona estona el protagonista aconsegueix obrir la porta i tots els que l'estaben esperant queden bocabadats al vore que no era Gregor amb el seu aspecte comú sino una mena d'insecte horripilant.

En els primers moments de la transformació, la seva germana és l'única persona que es preocupa d'ell, l'alimenta perquè aquest no pot sortir de l'habitació,llimpia les seues deixalles, etc.
Encara així, Gregor estaba molt marginat, no tenia cap típus de contacte amb els seus pares,ja que el pare renegaba d'ell i per recomanació del pare i de la germana, la mare, tampoc tenia cap típus de contacte amb ell.Fins un dia que la seua germana al observar que amb les seues potes podia recòrrer tota l'habitació va decidir llevar-li els mobles.Necessitava l'ajuda d'algú i li va demanar a la seua mare, delicada de salud, que li tirara una mà. El protagonista no volia perdre els seus mobles i per això va ixir i es va ficar damunt d'un cuadre. Quan la mare el va vore es va desmaiar del espant.Mentre la seua germana auxiliaba a la seua mare, Gregor va còrrer cap al menjador i va començar a trepar per les parets en tanta mala sort, que va caure a la taula i en ixe moment va arribar el pare. Cabrejat, el pare, va començar a llançar-li pomes i una d'elles el va ferir.
D'altra banda, la situació económica de la família està greument perjudicada,ja que dependien econòmicament de Gregor. Per aquest motiu,tots es veuen obligats a treballar, i fins i tot a llogar les habitacions del seu pis per a sobreviure.

La concepció de Gregor va canviar totalment, per a ells estaba començant a ser una càrrega i amb temps van considerant al protagonista com un insecte,un èsser irracional, incapaç de comprendre'ls, cosa que és totalment falsa. Fins i tot perd l'afecte de la seua germana que ara el sent desagradable.

Un vespre, Grete, la seua germana es posa a tocar el violí pels tres hostes i Gregor aprofita i s'arrossega cap al menjador per escoltar a la seua germana i tots el veuen. Els hostes, indignats, decideixen marxar sense pagar i el pare, molt enfadat, es dirigeix a Gregor amenaçant-lo. La seua germana crida dien que el maten ja,fins i tot dubta de que siga el seu germà.

La tècnica literària (les innovacions formals) de Flaubert

L'estil de Flaubert és molt particular,atesa la seva forma de treballar,i és el que elcaracteriza com a gran escriptor.
Un dels elements més notables és el contrapunt,que fa servir en les converses,en els diàlegs amorosos,en el diàleg amb el rector,en la festa,etc. El contrapunt li serveix per subratllar el contrast,per barregar dos punts de vista.
Un altre aspecte de la narrativa de Flaubert és la trancició d'un tema a un altre,sutil i amb versalitat per adoptar diferents punts de vista i tons narratius davant diferents episodis i paissatges: des de la dissolució del <> a la tercera persona.
Així mateix usa el mètode de desplegament, que consisteix en un desenvolupament successiu de detalls visuals,un rere l'altre,amb l'acumulació d'elements emotius.Però també ens fa veure imatges molt clares: descripcions plàstiques,molt visuals i plenes de llum.Flaubert sent,s'identifica amb el paisatge i vol fer-nos-el sentir.
Al mateix temps, una de les coses que ha fet que es classifiqués Flaubert com a realista és el poc ús que fa de la metàfora i com,volgudament,s'allunya del <>

L'estil indirecte lliure

L'estil indirecte lliure és el que els crítiocs han destacat més com a aportació tècnica de Flaubert.SEgons Vargaas Llosa és <<..una forma de narració ambigua,en que el narrador narra tan a prop del personatge,que el lector té la impressió,per moments, que que està parlant és el mateix personatge..>>
Flaubert va inventar aquest procediment per esborrar la frontera entre el narrador obniscient i el personatge, i poder introduir el lector en els pensaments i el discrus lògic del personatge, per narrar des de la intimitat,des de dintre.

FEDERICO GARCÍA LORCA

Amor de mis entrañas, viva muerte,
en vano espero tu palabra escrita
y pienso, con la flor que se marchita,
que si vivo sin mí quiero perderte.

El aire es inmortal. La piedra inerte
ni conoce la sombra ni la evita.
Corazón interior no necesita
la miel helada que la luna vierte.

Pero yo te sufrí. Rasgué mis venas,
tigre y paloma, sobre tu cintura
en duelo de mordiscos y azucenas.

Llena pues de palabras mi locura
o déjame vivir en mi serena
noche del alma para siempre oscura.

"El corredor nocturno" i Faust

"EL CORREDOR NOCTURNO": Esta moderna representació del etern mite de Faust transcorreix a Buenos Aires actual amb edificis quasi del futur ocupats per les sedes de les grans corporacions multinacionals. La exitada vida del personatge li fa pendre una decició que marcarà la seua vida...

Faust: La llegenda de Faust explica com pacta amb el diable per cedir-li la seva ànima a canvi de coneixement.
La persona que prefereix la saviesa a la fe o la salvació estava condemnada per l'església i apareix com a figura negativa en diferens històries, des del pecat original d'Adam i Eva o el de Prometeu fins al doctor Frankestein. Són personatges que transcendeixen els límits fixats a l'ésser humà per curiositat o orgull excessiu, i acaben pagant les conseqüències.

Reacció contra el teatre clàssic: teatre èpic i de l'absurd.

Al segle XVII els dramaturgs francesos desenvolupen el Classicisme en el teatre. Els principals trets estructurals del teatre clàssic francés són:

1. La separació de gèneres i estils: la tragèdia té una gran gravetat i un estil solemne.
2. Les obres consten de cinc actes.
3. Han de respectar-se les regles de les tres unitats:
• La unitat de temps es refereix a la necessitat de què l'acció sencera s'esdevingui en un període fictici de 24 hores.
• La unitat de lloc significa que l'acció s'ha d'esdevenir en una mateixa localització.
• La unitat d'acció significa que l'obra s'ha de construir sota un fil conductor, per exemple un drama amorós o un conflicte entre honor i deure.

D'altra banda, com a reacció contra el teatre clàssic van sorgir noves formes de fer teatre com ara el teatre èpic o de l'absurd.

TEATRE ÈPIC:
Fórmula teatral apareguda a Alemanya els darrers anys de la dècada 1920-30. Com la poesia èpica, el teatre èpic adopta una forma narrativa, contràriament a allò que s'esdevé en el teatre tradicional.Bertolt Brecht en fou el teoritzador amb l'obra dramàtica de Georg Büchner, després d'haver col·laborat en el Teatre Polític de Piscator, sentí la necessitat d'impulsar un moviment teatral adequat a la societat industrialitzada del s XX.
Brecht proposa un teatre que, sense deixar de divertir, sigua apte per a transformar el món, despertant en l'espectador la capacitat d'observació i crítica, actitud contraria a la passivitat de l'espectador del teatre burgès.
Brecht afronta obertament les teories aristotèliques, enderrocant les tres unitats de lloc, temps i acció.
Això permet la recuperació d'elements teatrals i suggeriments privatius d'altres cultures no europees, deixats de banda pel teatre burgès. Després de Brecht, el teatre èpic s'ha expandit arreu del món occidental, però ha estat la companyia del Berliner Ensemble, constituïda pel mateix Brecht, la més significada dins el nou corrent estètic.

TEATRE DE L'ABSURD:

El Teatre de l'absurd és un gènere teatral cultivat per escriptors europeus i americans entre els anys 40 i 60 del segle XX. Va ser encunyat pel crític Martin Esslin que va utilitzar-lo com a títol d'un llibre seu del 1962. Esslin considera que el treball d'aquests autors consisteix en una articulació artística del concepte filosòfic de l'absurd de l'existència, propi d'Albert Camus. Les característiques peculiars del teatre de l'absurd són l'abandonament deliberat d'una construcció dramàtica racional i el rebuig del llenguatge lògic conseqüencial. L'estructura tradicional (trama d'esdeveniments, concatenació, resolució) és substituïda per una alògica i insignificant successió de situacions, relacionades per una feble i efímera traça (un estat d'ànim o una emoció).

El teatre de l'absurd es caracteritza per diàlegs aparentment sense significat, repetitius i dramàtics sense connexions lògiques que creen una atmòsfera de somni. Si en el passat aquest tipus de teatre era només portador de dramatisme, recentment el públic ha descobert també el seu vessant tragicòmic.

Escriptors del teatre de l'absurd destacables són Samuel Beckett, Jean Genet, Eugène Ionesco, Tom Stoppard, Arthur Adamov, Harold Pinter, Stanislav Stratiev i Alfred Jarry. En llengua catalana, cal destacar Manuel de Pedrolo.

Influència de Kafka en altres autors

Se l'ha considerat l'autor més representatiu del segle XX, perquè reuneix la complexitat d'un període històric caracteritzat per paradoxes, guerres, incomprensions i passions desmesurades, en definitiva, per l'estranyesa i la modernitat. Nabòkov considera que és l'escriptor alemany més gran del nostre temps i que, al seu costat, poetes com Rilke o novel·listes com Thomas Mann, són nans de guix.

Per aquest motiu, autors actuals, com ara Quim Monzó que reinterpreta La metamorfosi d'una manera personal i obtenint com a fruit "Gregor".
En llegir aqueix conte de Monzó es fa evident, com el títol anuncia, que es tracta d’una condensada metamorfosi de La metamorfosi de Franz Kafka. Es tracta a més, i amb una simètrica transformació de l’argument kafkià, d’una altra paràbola d’això que anomenem la condició humana.En aquest comte breu s’atribueix a representants del regne animal (escarabats en ambdós contes) amb qualitats humanes.

El país de los estudiantes

BICICAS CASTELLÓ

La ciutat de Castelló ja disposa d'un sistema de préstec de bicicletes per a desplaçaments urbans, el qual ens facilita el transport ecològic, silencios i net.
L'accés aquest servei és simple: és necessari registrar-se com a usuari en qualsevol de les Tinences d’Alcaldia i obtindre la targeta Bicicas.
Cada usuari pot utilitzar la bicicleta de forma continuada durant 2 hores, per la qual cosa, passat este temps, haurà de depositar-la en qualsevol dels punts de préstec.
El servici és gratuït, encara que cada usuari haurà de depositar 10€ en concepte de fiança per l’ús de la tarjeta i la bicicleta portàtil.
L'Ajuntament de Castelló ha situat vint-i-set punts de préstec que alberguen 280 bicicletes. Els punts estan connectats al sistema de control i gestió de les bicicletes podent consultar disponibilitat on line, i estan situats en llocs freqüentats i de fàcil accés amés repartits per la ciutat com ara la Universitat Jaume I,Estació de ferrocarril i autobusos, ajuntament,tinència d'Alcaldia del Grau, hospital General, plaça Teodoro Izquierdo,etc.
Aquesta nova proposta ha estat ben acceptada per els castellonencs, ja que cada dia és mes usual l'ús d'aquest transport, però, encara així, hi ha gent que considera aquest projecte insuficient sobretot per l'estat del carril bici en algunes zones de la ciutat.
Per això animaria a l'ajuntament a que continuara amb aquest projecte amplian-lo, concienciant a la gent del seu ús ecològic i pràctic, i adaptan-lo adequadament a la nostra ciutat.

Cervantes i els orígens de la novel·la moderna.

El mot novel·la és un manlleu de l'italià novella (nova, novella). Tanmateix, l'italià novella designa una narració curta, una mica més llarga o complexa que un conte o relat. Un text de narrativa relativament extens on s'expliquen fets de ficció a partir d'uns personatges, una ambientació i un narrador. Poden aparèixer descripcions i diàlegs per embellir, aclarir o fer més amena l'acció. El gènere com a tal sorgeix a l'Edat Moderna.

Miguel de Cervantes Saavedra va ser un escriptor castellà, conegut sobretot per la seva novel·la El Quixot. Es considera un dels autors més influents de la literatura universal, i les seves obres han inspirat adaptacions cinematogràfiques i han modificat la manera d'entendre la novel·la, especialment en l'àmbit hispànic i anglès.

L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (en castellà, El ingenioso hidalgo Don Quijote de La Mancha) és l'obra més reeixida de Miguel de Cervantes i un dels llibres més traduïts de la literatura universal després de la Bíblia. Cervantes crea un origen fictici de la història, fent veure que es basa en el manuscrit d'un tal Cid Hamet Benengeli, un historiador morisc inventat. És una novel·la escrita en dues parts, la primera publicada el 1605 i la segona en 1615. Entre les dues dates aparegué una segona part apòcrifa escrita per Alonso Fernández de Avellaneda.
La concepció inicual d'aquesta novel·la és crear una paròdia sobre els llibres de cavalleries per a ridiculitzar el fet que encara tingueren vigència en el segle XVL, aviat l'obra evoluciona envers uns altres punts de vista i desafiaments temàtics. Cada època ha volgut fixar-se , segons els seus interessos, en un aspecte del llibre o en un altre, cosa que demostra la seua importància. Entre els diferents temes, destaca la confrontació entre realitat i idealitat, entre la il·lusió de fabular la vida i la duresa de la realitat.
Don Quijote crea la seua pròpia realitat, té voluntat de ser el que vol ser, i això representa una gran originalitat en el panorama de les lletres del moment.
L'evolució dels personatges ens monstra que Sancho Panza, paradigma del sentit realista del poble, s'amara del sentit ideal del seu senyor, i que don Quijote acaba els seus dies recuperant el seny.El diàleg dels personatges resulta un dels encerts de la novel·la, que recull així la tradició del col·loqui reciperada del Renaixement.
El punt de vista narratiu es complica, ja que qui explica la història ho fa com a historiador imparcial a partir de diverses fonts.Aquest distanciament recorda el joc d'espills típic del barroc.
La literatura dins de la literatura n'és un altre dels mèrits; encara més, la ironia que suposa introduir la vida dins de la literatura.Així, hi ha valoracions de l'obra del mateix Cervantes, o bé, en la segona part una referència constant al fals Quixot( que va aparéixer després de la primera part) en què es ridiculitza els personatges.

El Quixot fon tota la tradició anterior en un nou sentit d'epopeia que marcarà la concepció moderna de la novel·la.