Cervantes i els orígens de la novel·la moderna.

El mot novel·la és un manlleu de l'italià novella (nova, novella). Tanmateix, l'italià novella designa una narració curta, una mica més llarga o complexa que un conte o relat. Un text de narrativa relativament extens on s'expliquen fets de ficció a partir d'uns personatges, una ambientació i un narrador. Poden aparèixer descripcions i diàlegs per embellir, aclarir o fer més amena l'acció. El gènere com a tal sorgeix a l'Edat Moderna.

Miguel de Cervantes Saavedra va ser un escriptor castellà, conegut sobretot per la seva novel·la El Quixot. Es considera un dels autors més influents de la literatura universal, i les seves obres han inspirat adaptacions cinematogràfiques i han modificat la manera d'entendre la novel·la, especialment en l'àmbit hispànic i anglès.

L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (en castellà, El ingenioso hidalgo Don Quijote de La Mancha) és l'obra més reeixida de Miguel de Cervantes i un dels llibres més traduïts de la literatura universal després de la Bíblia. Cervantes crea un origen fictici de la història, fent veure que es basa en el manuscrit d'un tal Cid Hamet Benengeli, un historiador morisc inventat. És una novel·la escrita en dues parts, la primera publicada el 1605 i la segona en 1615. Entre les dues dates aparegué una segona part apòcrifa escrita per Alonso Fernández de Avellaneda.
La concepció inicual d'aquesta novel·la és crear una paròdia sobre els llibres de cavalleries per a ridiculitzar el fet que encara tingueren vigència en el segle XVL, aviat l'obra evoluciona envers uns altres punts de vista i desafiaments temàtics. Cada època ha volgut fixar-se , segons els seus interessos, en un aspecte del llibre o en un altre, cosa que demostra la seua importància. Entre els diferents temes, destaca la confrontació entre realitat i idealitat, entre la il·lusió de fabular la vida i la duresa de la realitat.
Don Quijote crea la seua pròpia realitat, té voluntat de ser el que vol ser, i això representa una gran originalitat en el panorama de les lletres del moment.
L'evolució dels personatges ens monstra que Sancho Panza, paradigma del sentit realista del poble, s'amara del sentit ideal del seu senyor, i que don Quijote acaba els seus dies recuperant el seny.El diàleg dels personatges resulta un dels encerts de la novel·la, que recull així la tradició del col·loqui reciperada del Renaixement.
El punt de vista narratiu es complica, ja que qui explica la història ho fa com a historiador imparcial a partir de diverses fonts.Aquest distanciament recorda el joc d'espills típic del barroc.
La literatura dins de la literatura n'és un altre dels mèrits; encara més, la ironia que suposa introduir la vida dins de la literatura.Així, hi ha valoracions de l'obra del mateix Cervantes, o bé, en la segona part una referència constant al fals Quixot( que va aparéixer després de la primera part) en què es ridiculitza els personatges.

El Quixot fon tota la tradició anterior en un nou sentit d'epopeia que marcarà la concepció moderna de la novel·la.