Dues amigues van caminant tanquil·lament pel parc, parlant de les seues coses i son atracades.
AINA
Alba ,has vist al nou?
SUSANA
A qui?
AINA
Al xic aquest que ha vingut de Sevilla. Està molt bó!
SUSANA
Ah! ja se qui dius. Tens raó, no està malament...
AINA
Em van dir que Aroa va aconseguir el seu numero del mòbil...
SUSANA
Normal, eixa és una fresca...
AINA
Han quedat per a anar al cinema, a veure que faran...
SUSANA
Doncs si... a saber que faran aquest dos...
(De sobte apareix una xica amb una actitud molt agressiva)
ELENA
Killas, teniu un euro?
AINA
No, no tenim res.
ELENA
No em feu llevarvos-el a la força...
(Cristina trau cinquanta cèntims de la butxaca)
AINA
Pren, es tot el que tenim, no ens facis res...
ELENA
No vos fare res si hem doneu tot...
AINA
(amb molta por)
De veritat que no tenim res mes dona...
ELENA
Be, si no teniu res mes...
(La jove se'n va i Alba i Cristina s'assenten a un banc molt asustades)
SUSANA
Quina ràbia tia! no puc soportar la gent com aquesta, em parèixen molt cobards.
AINA
Si, seràn molt cobards, però t'has acollonit.
SUSANA
Tia, m'ha agafat de sorpresa!
(Les joves continuen amb la seua xarrada i al cap d'una estona, quan tenen intenció d'anar-se'n, apareix de nou la jove i els demana els mòbils)
ELENA
Ei, segur que porteu alguna cosa mes, doneu-me els mòbils.
SUSANA
No els portem ací.
ELENA
Ja... jo no soc estúpida...
(La jove agarra a alba fortament per un braç i trau un ganivet)
ELENA
Vinga dona, no vos rigueu de mi i doneu-me'ls.
SUSANA
No en facis mal de veritat... te'ls donarem
(Les xiques li donen els mòbils molt asustades i la jove se'n va)
AINA
Mira Alba, un cotxe de policía, anem!
SUSANA
Si, anem a contar-li'ls el que ens ha passat...
