La tècnica literària (les innovacions formals) de Flaubert

L'estil de Flaubert és molt particular,atesa la seva forma de treballar,i és el que elcaracteriza com a gran escriptor.
Un dels elements més notables és el contrapunt,que fa servir en les converses,en els diàlegs amorosos,en el diàleg amb el rector,en la festa,etc. El contrapunt li serveix per subratllar el contrast,per barregar dos punts de vista.
Un altre aspecte de la narrativa de Flaubert és la trancició d'un tema a un altre,sutil i amb versalitat per adoptar diferents punts de vista i tons narratius davant diferents episodis i paissatges: des de la dissolució del <> a la tercera persona.
Així mateix usa el mètode de desplegament, que consisteix en un desenvolupament successiu de detalls visuals,un rere l'altre,amb l'acumulació d'elements emotius.Però també ens fa veure imatges molt clares: descripcions plàstiques,molt visuals i plenes de llum.Flaubert sent,s'identifica amb el paisatge i vol fer-nos-el sentir.
Al mateix temps, una de les coses que ha fet que es classifiqués Flaubert com a realista és el poc ús que fa de la metàfora i com,volgudament,s'allunya del <>

L'estil indirecte lliure

L'estil indirecte lliure és el que els crítiocs han destacat més com a aportació tècnica de Flaubert.SEgons Vargaas Llosa és <<..una forma de narració ambigua,en que el narrador narra tan a prop del personatge,que el lector té la impressió,per moments, que que està parlant és el mateix personatge..>>
Flaubert va inventar aquest procediment per esborrar la frontera entre el narrador obniscient i el personatge, i poder introduir el lector en els pensaments i el discrus lògic del personatge, per narrar des de la intimitat,des de dintre.