Curt de Sandra i Sira

Dues amigues van caminant tanquil·lament pel parc, parlant de les seues coses i son atracades.

AINA

Alba ,has vist al nou?

SUSANA

A qui?

AINA

Al xic aquest que ha vingut de Sevilla. Està molt bó!

SUSANA

Ah! ja se qui dius. Tens raó, no està malament...

AINA

Em van dir que Aroa va aconseguir el seu numero del mòbil...

SUSANA

Normal, eixa és una fresca...

AINA

Han quedat per a anar al cinema, a veure que faran...

SUSANA

Doncs si... a saber que faran aquest dos...

(De sobte apareix una xica amb una actitud molt agressiva)

ELENA

Killas, teniu un euro?

AINA

No, no tenim res.

ELENA

No em feu llevarvos-el a la força...

(Cristina trau cinquanta cèntims de la butxaca)

AINA

Pren, es tot el que tenim, no ens facis res...

ELENA

No vos fare res si hem doneu tot...

AINA

(amb molta por)

De veritat que no tenim res mes dona...

ELENA

Be, si no teniu res mes...

(La jove se'n va i Alba i Cristina s'assenten a un banc molt asustades)

SUSANA

Quina ràbia tia! no puc soportar la gent com aquesta, em parèixen molt cobards.

AINA

Si, seràn molt cobards, però t'has acollonit.

SUSANA

Tia, m'ha agafat de sorpresa!

(Les joves continuen amb la seua xarrada i al cap d'una estona, quan tenen intenció d'anar-se'n, apareix de nou la jove i els demana els mòbils)

ELENA

Ei, segur que porteu alguna cosa mes, doneu-me els mòbils.

SUSANA

No els portem ací.

ELENA

Ja... jo no soc estúpida...

(La jove agarra a alba fortament per un braç i trau un ganivet)

ELENA

Vinga dona, no vos rigueu de mi i doneu-me'ls.

SUSANA

No en facis mal de veritat... te'ls donarem

(Les xiques li donen els mòbils molt asustades i la jove se'n va)

AINA

Mira Alba, un cotxe de policía, anem!

SUSANA

Si, anem a contar-li'ls el que ens ha passat...