dimecres, 28 d’abril del 2010

LES FLORS DEL MAL XCIII

UNA DONA QUE PASSA

[Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? Tema. Argument. Quines imatges poètiques hi destacaríeu? Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema]

1) Síl·labes : 12
2)Si anatlitcem aquest fragmente podem observar que es tracta d'un vers alexandrí perquè té 12 síl·labes cada vers i es separen de sis en sis mitjançant la cesura ( 6 + 6 )
3)El tema del poema es l'amor a primera vista. El poeta està passejant distret fins que la visió d'una dona el fa "despertar". Comparteixen unes mirades i el poeta,mes tard es lamenta de no haver aprofitat més el moment.
4)

contiunara....

LA METAMORFOSI


Gregor Samsa és un jove que un matí, després de tindre un somni intranquil, es troba convertit en un repugnant insecte. S'adona d'aquesta transformació ja que s'ha " adormit" a l'hora del treball i es sulfura al pensar que si arriba massa tard a la feina, el despatxaran.Els seus pares en adonar-se'n del retard del seu fill es preocupen per ell,però ell afirma que es troba bé.Mentre el protagonista intenta baixar del llit,per el seu nou aspecte d'escarbat i la seua mida aquesta tarea que anteriorment era rutinaria ara semblaba quasi imposible, arriba a casa l'encarregat principal del magatzem on treballaba. Després de una bona estona el protagonista aconsegueix obrir la porta i tots els que l'estaben esperant queden bocabadats al vore que no era Gregor amb el seu aspecte comú sino una mena d'insecte horripilant.

En els primers moments de la transformació, la seva germana és l'única persona que es preocupa d'ell, l'alimenta perquè aquest no pot sortir de l'habitació,llimpia les seues deixalles, etc.
Encara així, Gregor estaba molt marginat, no tenia cap típus de contacte amb els seus pares,ja que el pare renegaba d'ell i per recomanació del pare i de la germana, la mare, tampoc tenia cap típus de contacte amb ell.Fins un dia que la seua germana al observar que amb les seues potes podia recòrrer tota l'habitació va decidir llevar-li els mobles.Necessitava l'ajuda d'algú i li va demanar a la seua mare, delicada de salud, que li tirara una mà. El protagonista no volia perdre els seus mobles i per això va ixir i es va ficar damunt d'un cuadre. Quan la mare el va vore es va desmaiar del espant.Mentre la seua germana auxiliaba a la seua mare, Gregor va còrrer cap al menjador i va començar a trepar per les parets en tanta mala sort, que va caure a la taula i en ixe moment va arribar el pare. Cabrejat, el pare, va començar a llançar-li pomes i una d'elles el va ferir.
D'altra banda, la situació económica de la família està greument perjudicada,ja que dependien econòmicament de Gregor. Per aquest motiu,tots es veuen obligats a treballar, i fins i tot a llogar les habitacions del seu pis per a sobreviure.

La concepció de Gregor va canviar totalment, per a ells estaba començant a ser una càrrega i amb temps van considerant al protagonista com un insecte,un èsser irracional, incapaç de comprendre'ls, cosa que és totalment falsa. Fins i tot perd l'afecte de la seua germana que ara el sent desagradable.

Un vespre, Grete, la seua germana es posa a tocar el violí pels tres hostes i Gregor aprofita i s'arrossega cap al menjador per escoltar a la seua germana i tots el veuen. Els hostes, indignats, decideixen marxar sense pagar i el pare, molt enfadat, es dirigeix a Gregor amenaçant-lo. La seua germana crida dien que el maten ja,fins i tot dubta de que siga el seu germà.

La tècnica literària (les innovacions formals) de Flaubert


L'estil de Flaubert és molt particular,atesa la seva forma de treballar,i és el que elcaracteriza com a gran escriptor.
Un dels elements més notables és el contrapunt,que fa servir en les converses,en els diàlegs amorosos,en el diàleg amb el rector,en la festa,etc. El contrapunt li serveix per subratllar el contrast,per barregar dos punts de vista.
Un altre aspecte de la narrativa de Flaubert és la trancició d'un tema a un altre,sutil i amb versalitat per adoptar diferents punts de vista i tons narratius davant diferents episodis i paissatges: des de la dissolució del <> a la tercera persona.
Així mateix usa el mètode de desplegament, que consisteix en un desenvolupament successiu de detalls visuals,un rere l'altre,amb l'acumulació d'elements emotius.Però també ens fa veure imatges molt clares: descripcions plàstiques,molt visuals i plenes de llum.Flaubert sent,s'identifica amb el paisatge i vol fer-nos-el sentir.
Al mateix temps, una de les coses que ha fet que es classifiqués Flaubert com a realista és el poc ús que fa de la metàfora i com,volgudament,s'allunya del <>

L'estil indirecte lliure

L'estil indirecte lliure és el que els crítiocs han destacat més com a aportació tècnica de Flaubert.SEgons Vargaas Llosa és <<..una forma de narració ambigua,en que el narrador narra tan a prop del personatge,que el lector té la impressió,per moments, que que està parlant és el mateix personatge..>>
Flaubert va inventar aquest procediment per esborrar la frontera entre el narrador obniscient i el personatge, i poder introduir el lector en els pensaments i el discrus lògic del personatge, per narrar des de la intimitat,des de dintre.

dimarts, 20 d’abril del 2010

FEDERICO GARCÍA LORCA


Amor de mis entrañas, viva muerte,
en vano espero tu palabra escrita
y pienso, con la flor que se marchita,
que si vivo sin mí quiero perderte.

El aire es inmortal. La piedra inerte
ni conoce la sombra ni la evita.
Corazón interior no necesita
la miel helada que la luna vierte.

Pero yo te sufrí. Rasgué mis venas,
tigre y paloma, sobre tu cintura
en duelo de mordiscos y azucenas.

Llena pues de palabras mi locura
o déjame vivir en mi serena
noche del alma para siempre oscura.

dimecres, 14 d’abril del 2010

"El corredor nocturno" i Faust

"EL CORREDOR NOCTURNO": Esta moderna representació del etern mite de Faust transcorreix a Buenos Aires actual amb edificis quasi del futur ocupats per les sedes de les grans corporacions multinacionals. La exitada vida del personatge li fa pendre una decició que marcarà la seua vida...

Faust: La llegenda de Faust explica com pacta amb el diable per cedir-li la seva ànima a canvi de coneixement.
La persona que prefereix la saviesa a la fe o la salvació estava condemnada per l'església i apareix com a figura negativa en diferens històries, des del pecat original d'Adam i Eva o el de Prometeu fins al doctor Frankestein. Són personatges que transcendeixen els límits fixats a l'ésser humà per curiositat o orgull excessiu, i acaben pagant les conseqüències.

dimarts, 6 d’abril del 2010

Reacció contra el teatre clàssic: teatre èpic i de l'absurd.

Al segle XVII els dramaturgs francesos desenvolupen el Classicisme en el teatre. Els principals trets estructurals del teatre clàssic francés són:
  1. La separació de gèneres i estils: la tragèdia té una gran gravetat i un estil solemne.
  2. Les obres consten de cinc actes.
  3. Han de respectar-se les regles de les tres unitats:
    • La unitat de temps es refereix a la necessitat de què l'acció sencera s'esdevingui en un període fictici de 24 hores.
    • La unitat de lloc significa que l'acció s'ha d'esdevenir en una mateixa localització.
    • La unitat d'acció significa que l'obra s'ha de construir sota un fil conductor, per exemple un drama amorós o un conflicte entre honor i deure.
D'altra banda, com a reacció contra el teatre clàssic van sorgir noves formes de fer teatre com ara el teatre èpic o de l'absurd.

TEATRE ÈPIC:
Fórmula teatral apareguda a Alemanya els darrers anys de la dècada 1920-30. Com la poesia èpica, el teatre èpic adopta una forma narrativa, contràriament a allò que s'esdevé en el teatre tradicional.Bertolt Brecht en fou el teoritzador amb l'obra dramàtica de Georg Büchner, després d'haver col·laborat en el Teatre Polític de Piscator, sentí la necessitat d'impulsar un moviment teatral adequat a la societat industrialitzada del s XX.
Brecht proposa un teatre que, sense deixar de divertir, sigua apte per a transformar el món, despertant en l'espectador la capacitat d'observació i crítica, actitud contraria a la passivitat de l'espectador del teatre burgès.
Brecht afronta obertament les teories aristotèliques, enderrocant les tres unitats de lloc, temps i acció.
Això permet la recuperació d'elements teatrals i suggeriments privatius d'altres cultures no europees, deixats de banda pel teatre burgès. Després de Brecht, el teatre èpic s'ha expandit arreu del món occidental, però ha estat la companyia del Berliner Ensemble, constituïda pel mateix Brecht, la més significada dins el nou corrent estètic.

TEATRE DE L'ABSURD:

El Teatre de l'absurd és un gènere teatral cultivat per escriptors europeus i americans entre els anys 40 i 60 del segle XX. Va ser encunyat pel crític Martin Esslin que va utilitzar-lo com a títol d'un llibre seu del 1962. Esslin considera que el treball d'aquests autors consisteix en una articulació artística del concepte filosòfic de l'absurd de l'existència, propi d'Albert Camus. Les característiques peculiars del teatre de l'absurd són l'abandonament deliberat d'una construcció dramàtica racional i el rebuig del llenguatge lògic conseqüencial. L'estructura tradicional (trama d'esdeveniments, concatenació, resolució) és substituïda per una alògica i insignificant successió de situacions, relacionades per una feble i efímera traça (un estat d'ànim o una emoció).

El teatre de l'absurd es caracteritza per diàlegs aparentment sense significat, repetitius i dramàtics sense connexions lògiques que creen una atmòsfera de somni. Si en el passat aquest tipus de teatre era només portador de dramatisme, recentment el públic ha descobert també el seu vessant tragicòmic.

Escriptors del teatre de l'absurd destacables són Samuel Beckett, Jean Genet, Eugène Ionesco, Tom Stoppard, Arthur Adamov, Harold Pinter, Stanislav Stratiev i Alfred Jarry. En llengua catalana, cal destacar Manuel de Pedrolo.



dimecres, 17 de març del 2010

Influència de Kafka en altres autors

Se l'ha considerat l'autor més representatiu del segle XX, perquè reuneix la complexitat d'un període històric caracteritzat per paradoxes, guerres, incomprensions i passions desmesurades, en definitiva, per l'estranyesa i la modernitat. Nabòkov considera que és l'escriptor alemany més gran del nostre temps i que, al seu costat, poetes com Rilke o novel·listes com Thomas Mann, són nans de guix.

Per aquest motiu, autors actuals, com ara Quim Monzó que reinterpreta
La metamorfosi d'una manera personal i obtenint com a fruit "Gregor".
En llegir aqueix conte de Monzó es fa evident, com el títol anuncia, que es tracta d’una condensada metamorfosi de La metamorfosi de Franz Kafka. Es tracta a més, i amb una simètrica transformació de l’argument kafkià, d’una altra paràbola d’això que anomenem la condició humana.En aquest comte breu s’atribueix a representants del regne animal (escarabats en ambdós contes) amb qualitats
humanes.

dilluns, 15 de març del 2010

El país de los estudiantes


BICICAS CASTELLÓ

La ciutat de Castelló ja disposa d'un sistema de préstec de bicicletes per a desplaçaments urbans, el qual ens facilita el transport ecològic, silencios i net.
L'accés aquest servei és simple: és necessari registrar-se com a usuari en qualsevol de les Tinences d’Alcaldia i obtindre la targeta Bicicas.
Cada usuari pot utilitzar la bicicleta de forma continuada durant 2 hores, per la qual cosa, passat este temps, haurà de depositar-la en qualsevol dels punts de préstec.
El servici és gratuït, encara que cada usuari haurà de depositar 10€ en concepte de fiança per l’ús de la tarjeta i la bicicleta portàtil.
L'Ajuntament de Castelló ha situat vint-i-set punts de préstec que alberguen 280 bicicletes. Els punts estan connectats al sistema de control i gestió de les bicicletes podent consultar disponibilitat on line, i estan situats en llocs freqüentats i de fàcil accés amés repartits per la ciutat com ara la Universitat Jaume I,Estació de ferrocarril i autobusos, ajuntament,tinència d'Alcaldia del Grau, hospital General, plaça Teodoro Izquierdo,etc.
Aquesta nova proposta ha estat ben acceptada per els castellonencs, ja que cada dia és mes usual l'ús d'aquest transport, però, encara així, hi ha gent que considera aquest projecte insuficient sobretot per l'estat del carril bici en algunes zones de la ciutat.
Per això animaria a l'ajuntament a que continuara amb aquest projecte amplian-lo, concienciant a la gent del seu ús ecològic i pràctic, i adaptan-lo adequadament a la nostra ciutat.

dimecres, 20 de gener del 2010

Cervantes i els orígens de la novel·la moderna.

El mot novel·la és un manlleu de l'italià novella (nova, novella). Tanmateix, l'italià novella designa una narració curta, una mica més llarga o complexa que un conte o relat. Un text de narrativa relativament extens on s'expliquen fets de ficció a partir d'uns personatges, una ambientació i un narrador. Poden aparèixer descripcions i diàlegs per embellir, aclarir o fer més amena l'acció. El gènere com a tal sorgeix a l'Edat Moderna.

Miguel de Cervantes Saavedra
va ser un escriptor castellà, conegut sobretot per la seva novel·la El Quixot. Es considera un dels autors més influents de la literatura universal, i les seves obres han inspirat adaptacions cinematogràfiques i han modificat la manera d'entendre la novel·la, especialment en l'àmbit hispànic i anglès.

L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa
(en castellà, El ingenioso hidalgo Don Quijote de La Mancha) és l'obra més reeixida de Miguel de Cervantes i un dels llibres més traduïts de la literatura universal després de la Bíblia. Cervantes crea un origen fictici de la història, fent veure que es basa en el manuscrit d'un tal Cid Hamet Benengeli, un historiador morisc inventat. És una novel·la escrita en dues parts, la primera publicada el 1605 i la segona en 1615. Entre les dues dates aparegué una segona part apòcrifa escrita per Alonso Fernández de Avellaneda.
La concepció inicual d'aquesta novel·la és crear una paròdia sobre els llibres de cavalleries per a ridiculitzar el fet que encara tingueren vigència en el segle XVL, aviat l'obra evoluciona envers uns altres punts de vista i desafiaments temàtics. Cada època ha volgut fixar-se , segons els seus interessos, en un aspecte del llibre o en un altre, cosa que demostra la seua importància. Entre els diferents temes, destaca la confrontació entre realitat i idealitat, entre la il·lusió de fabular la vida i la duresa de la realitat.
Don Quijote crea la seua pròpia realitat, té voluntat de ser el que vol ser, i això representa una gran originalitat en el panorama de les lletres del moment.
L'evolució dels personatges ens monstra que Sancho Panza, paradigma del sentit realista del poble, s'amara del sentit ideal del seu senyor, i que don Quijote acaba els seus dies recuperant el seny.El diàleg dels personatges resulta un dels encerts de la novel·la, que recull així la tradició del col·loqui reciperada del Renaixement.
El punt de vista narratiu es complica, ja que qui explica la història ho fa com a historiador imparcial a partir de diverses fonts.Aquest distanciament recorda el joc d'espills típic del barroc.
La literatura dins de la literatura n'és un altre dels mèrits; encara més, la ironia que suposa introduir la vida dins de la literatura.Així, hi ha valoracions de l'obra del mateix Cervantes, o bé, en la segona part una referència constant al fals Quixot( que va aparéixer després de la primera part) en què es ridiculitza els personatges.

El Quixot fon tota la tradició anterior en un nou sentit d'epopeia que marcarà la concepció moderna de la novel·la.

divendres, 11 de desembre del 2009

L'obra de Dant Alighieri: modernitat, traduccions i repercussió en la història de la literatura.


El contingut i l'estructura d'aquesta obra respon, en definitiva, a la mentalitat medieval feudal i teocèntrica.Tanmateix, també hi alenen els aires del Trecento, que es posen de manifest en la recerca de la bellesa absoluta, en un interès més directe pels clàssics,en una visió més amplia de la moral i, sobretot, en l'interès palpable per l'home com a individu i en la profunda comprensió de les seves flaqueses, com queda palès al llarg de tota la Comedia.

La infulència de l'obra de Dant, juntament amb el Canzonieri de Petrarca i el Decamerone de Bocaccio, va propiciar que el dialecte de la Toscana, en el qual estaven escrites aquestes obres, se sobreposés als altres fins a convertir-se en elmodel de la llengua literària italiana.

La Divina Comedia ens ofereix una sorpernent i extraordinària visió del mon anterior i coetani del poeta.Per tot això, podem qualificar-la com la gran enciclopèdia del saber(filosòfic,teológic,religiós,històric,social,cultural, científic...) de la humanitat medieval. Grans autors de tots els temps l'han tingut present en les seues obres: B.metge, Santillana,Milton,Balzac,Conrad, per citar-ne alguns, o el mateix actor i director de cinema nord-americà Woody Allen, i ha estat utilitzat, fins i tot, en el mon del còmic.

divendres, 13 de novembre del 2009

El teatre grec: La tragèdia

El poble grec va crear una de les cultures més importants que han existit.
La principal inspiració de la literatura grega és la mitologia.
La literatura grega es divideix en:

La primera època, arcaica, abarca des dels seus orígens segles IX-VIII a deC. Fins als inicis del segle V a de C. Es dóna el naixament de l’epopeia.

La segona etapa, clàssica, és la de més gran esplandor de la literatura grega i s’estén des de mitjan segle V a de C. Fins a mitjan segle IV a de C. Destaquen la comèdia i la tragèdia.


La tragèdia grèga:
El teatre de l’antiguitat troba el seu origen en determinades manifestacions religioses del poble grec. Hom creu que la tregèdia va néixer del ditiramb, himne dedicat a Dionís, déu del vi.
En les festes consagrades a aquesta divinitat es formava un cor de camperols que entonaven cants, els queals eren interromputs per exclamacions i comentaris del director o corifeu. Posteriorment va afegir un altre actor que dialogava amb el corifeu, que també intervenia en l’acció, amb la qual cosa va sorgir el drama propiament dit.

La tragèdia és una de les cracions més brillants i denses del poble grec, això es degut al fet que presenta conflictes els quals arrenquen de passions humanes que es perpetuen en tots els temps. Això explica les nombroses versions i adaptacions que d’aquestes obres s’han fet a través de la història. Aquest fet es deu a l’emoció que produïa. Els seus autors van seber presentar-nos terribles problemes de moral o de conducta que no tenen solució. Aquesta lluita de l’home contra allò que és irremeiable i contra el que no té solució constitueix l’essència de la tragèdia clàssica.

L'èpica medieval


  • La pregunta fa referència a les anomenades cançons de gesta. Una cançó de gesta és un poema narratiu en llengua romànica, centrat en fets històrics amb gran profusió d'elements llegendaris.
  • La cançó de gesta genuïna era divulgada pels joglars ambulants que recitaven o cantaven davant tota mena de públics, des dels elevats de corts i castells fins als heterogenis de fires o peregrinacions.
  • Les principals són: La Chanson de Roland, el Cantar del Mio Cid i el Cant dels Nibelungs.


Les cançons de gesta son un poema narratiu, medieval, en llengua romànica, centrat en fets històrics amb gran profusió d'elements llegendaris, els quals, en alguns casos, arriben a dominar. La cançó de gesta genuïna era divulgada pels joglars ambulants que recitaven o cantaven davant tota mena de públics, des dels elevats de corts i castells fins als heterogenis de fires o peregrinacions. Principalment se centrava en moments gloriosos o en personatges famosos del passat d'un país i, així, esdevenia el que hom podria anomenar història del poble, en la qual té cabuda la fantasia, la imaginació i, fins i tot, la deformació de la realitat, normalment producte de la llegenda.
Les peculiaritats d'estil son: l'acció lineal, les volgudes repeticions de versos o sèries de versos, la interpel·lació joglaresca al públic, la manca d'artificis retòrics, etc.

En llengua francesa han estat conservades un centenar de cançons de gesta, conjunt que, des de l'edat mitjana, dividim en tres grups temàtics. El de Carlemany, amb la Chanson de Roland
, la més important i potser la més antiga, i que constitueix una autèntica història poètica de l'emperador franc, des de la infantesa i joventut (Berte aus grans pies, Mainet), la seva fabulosa peregrinació a Jerusalem i Constantinoble (Pèlerinage Charlemagne) i les seves campanyes guerreres (Aspremont, Fierabras, Otinel, Anseïs de Cartage, Chanson de Saisnes, etc). Un altre grup, el de Guillaume, narra les aventures de diversos personatges que, sovint sense suport històric, són vinculats al llinatge de sant Guillem de Tolosa. Hi destaca la Chançun de Guillelme , l'acció de la qual és situada a Barcelona i a l'Ar champ, part de la costa catalana entre Barcelona i Girona. A aquest grup pertanyen també els petits cicles dedicats a Girart de Vienne i a Aymeri de Narbonne i el constituït per les cançons Li coronemenz Loois, Charroi de Nîmes, Prise d'Orange i Moniage Guilaume.La feblesa de la monarquia francesa durant els ss XI i XII suscità cançons de gesta on el protagonista és un vassall rebel. Entre aquestes destaquen la de Raoul de Cambrai, les relatives a Ogier le Danois i la de Renaut de Montauban.

En castellà destaquem el Cantar de Mio Cid
, i existeix encara un fragment de cent versos, Roncesvalles que cal considerar, sens dubte, navarrès i no pas castellà. L'epopeia castellana s'ha perdut, però es conserva en gran part prosificada en cròniques, fins a tal punt, que de vegades pot ésser reconstruïda, com s'esdevé amb el Cantar de los infantes de Salas, i perviu encara en la tradició del romancer.

I per últim destaquem el Cant dels Nibelungs,
epopeia germànica escrita cap al 1200 per un joglar anònim que hi recollí cants anteriors. Escrita en estrofes de quatre versos que rimen de dos en dos, l'obra es divideix en dues parts: la mort de Sigfrid i la venjança de Crimilda.Wagner es basà llunyanament en aquest cant per a la seva tetralogia Der Ring des Nibelungen.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Primera lectura: Èdip rei.

Aquest llibre va ser escrit per Sòfocles.És, pot ser, en la tragedia d'Èdip, on brilla més el gran geni de l'autor, sobretot va ser admirada per Aristòtel.En l'obra apareix una situació dramàtica característica de les tragedies gregues. La seua data es desconeguda, encara que diuen que va ser escrita en els anys posteriors a 430 a.C.

RESUM:
Larios, rei de Tebes, i Iocasta la seua dona van anar a Delfos a consultar l'oracle. Aquest els advertí que "el fill que tinguessin arribaria a ser assassí del seu pare i espòs de la seva mare". Per aquest motiu , quan va nàixer el seu fill, li van donar a un servent amb ordres de que el matara. El servent al vore al nen tan xicotet li va donar pena i es va limitar a abandonar-lo a la muntanya ; nugat de peus. Un pastor de Corint el va trobar, el va alliberar de les cordes i finalment el va adoptar com a fill propi. Va ser anomenat Èdip, que volia dir peus unflats.

Els anys van anar passant i un dia a un sopar, un del seu poble li va revelar el seu origen adoptiu i això va fer a Èdip anar a Delfos per a consultar l'oracle. Aquest li contesta una frase enigmàtica: "No tornis mai al teu país d'origen si no vols cometre l'assassinat del teu pare i casar-te amb ta mare". Commogut per aquestes paraules, Èdip decideix no tornar mai més a Corint, desconeixent que no és en realitat la seva pàtria originaria.

Èdip es va anar per el bosc a l'aventura i un dia es va trobar un home vell amb el seu carruatge que li demanà que s'apartara per a passar ell. En eixe moment va començar una disputa i Èdip va matar al home vell qui tràgicament era el seu pare Laios. Així s'acompleix la primera part de l'oracle. Tebes es va quedar sense rei, i a més a més, va patir una nova desgràcia: l' esfinx, un monstre amb rostre i mans de dona, la veu d'home, cos de gos, cua de serp, ales d'au i urpes de lleó, assolava tota la contrada. Se situava a l'entrada de la ciutat de Tebes i a tots els vianants els proposava un enigma i si no li'n donaven resposta els devorava.Creont, germà de Iocasta, havent pres temporalment la regència de la ciutat, davant d'aquesta lacra que s'enduia milers de vides, va anunciar que concediria la corona de Tebes i la seva reina a qui destruís el monstre. Èdip es va trobar amb l'esfinx i aquesta li va dir: "Quin és l'animal que pel matí té quatre peus, al migdia en té dos i a la nit tres?" El protagonista, com era un xic intel·ligent va encertar el misteri i l'esfinx es va suïcidar.Açi es complí la segona part de la predicció de l'oracle, ja que com a recompensa de haver matat a l'esfinx, Èdip va ser anomenat rei de Tebes i també espòs de la seua mare biològica. Tingueren fills i van passar uns quants anys fins que una pesta horrorosa assola la ciutat.Èdip envià Creont a Delfos per preguntar a l'oracle com alliberar la ciutat de tal dissort. Apol·lo contesta que la pesta no cessarà fins que sigui castigat l'assassí de Laios, encara present a Tebes. El rei emprèn una investigació ja que estava disposat a fer el que el oracle indicaba. La investigació que acabarà revelant la terrible veritat: un missatger que arriba de Corint per anunciar-li la mort del seu pare biològic li confessà que el va recollir d'infant. Èdip va continuar investigant sobre aquest tema fins que finalment descobrí que el seu destí s'havia cumplit: matà el seu pare i es casà amb la seva mare. Iocasta,la seua mare i esposa, horroritzada per l'incest comès, es suïcida penjant-se, mentre que Èdip es tregué els ulls amb unes agulles del vestit de la seua dona per no veure els seus crims i fou desterrat per Creont, que assumí la regència de Tebes altre cop.



dimecres, 14 d’octubre del 2009

Es torna a obrir aquest bloc.

Aquest curs tornaré a utilitzar el bloc per a 'Literatura Universal' crean noves entrades amb informació relacionada amb aquesta asignatura. Molt prompte començaré a treballar !

dimarts, 9 de juny del 2009

Curt de Sandra i Sira

Dues amigues van caminant tanquil·lament pel parc, parlant de les seues coses i son atracades.
AINA
Alba ,has vist al nou?
SUSANA
A qui?
AINA
Al xic aquest que ha vingut de Sevilla. Està molt bó!
SUSANA
Ah! ja se qui dius. Tens raó, no està malament...
AINA
Em van dir que Aroa va aconseguir el seu numero del mòbil...
SUSANA
Normal, eixa és una fresca...
AINA
Han quedat per a anar al cinema, a veure que faran...
SUSANA
Doncs si... a saber que faran aquest dos...
(De sobte apareix una xica amb una actitud molt agressiva)
ELENA
Killas, teniu un euro?
AINA
No, no tenim res.
ELENA
No em feu llevarvos-el a la força...
(Cristina trau cinquanta cèntims de la butxaca)
AINA
Pren, es tot el que tenim, no ens facis res...
ELENA
No vos fare res si hem doneu tot...
AINA
(amb molta por)
De veritat que no tenim res mes dona...
ELENA
Be, si no teniu res mes...
(La jove se'n va i Alba i Cristina s'assenten a un banc molt asustades)
SUSANA
Quina ràbia tia! no puc soportar la gent com aquesta, em parèixen molt cobards.
AINA
Si, seràn molt cobards, però t'has acollonit.
SUSANA
Tia, m'ha agafat de sorpresa!
(Les joves continuen amb la seua xarrada i al cap d'una estona, quan tenen intenció d'anar-se'n, apareix de nou la jove i els demana els mòbils)
ELENA
Ei, segur que porteu alguna cosa mes, doneu-me els mòbils.
SUSANA
No els portem ací.
ELENA
Ja... jo no soc estúpida...
(La jove agarra a alba fortament per un braç i trau un ganivet)
ELENA
Vinga dona, no vos rigueu de mi i doneu-me'ls.
SUSANA
No en facis mal de veritat... te'ls donarem
(Les xiques li donen els mòbils molt asustades i la jove se'n va)
AINA
Mira Alba, un cotxe de policía, anem!
SUSANA
Si, anem a contar-li'ls el que ens ha passat...

dimarts, 2 de juny del 2009

Som segons !!


Amb el nostre periòdic ADES em aconseguit el segon premi de la comunitat i també passem a l'ultima fase estatal.
Avore si tenim sort!
Encara que per a la meua opinió, per a ser el primer any que participem em obtingut un molt bon resultat.

EL PIANO


Aquesta pel·lícula tracta sobre una dona muda que li agrada tocar el piano. Per a ella el piano es algo molt important en la seua vida ja que li ajuda a expressar-se. Els seus pares la casen i se'n va a viure amb la seua filla a Nova Zelanda a on viu el seu futur marit. La seua nova vida no es com ella esperava i la relació amb el seu home no es bona ni afectuosa. A més a més el seu home canvia el seu piano per unes terres. Hada, la protagonista, es posa molt nerviosa ja que ella no pot viure sense el seu piano.Així que el home al que a canviat el piano el seu marit li ofereix la possibilitat de donar-li classes així estar prop del seu piano.Hada accepta, però el que no sap es el preu que tindrà que pagar...

dimecres, 27 de maig del 2009

MATCH POINT



Direcció i guió: Woody Allen.
País:
Reino Unido.
Any: 2005.
Duració: 123 min.
Gènero: Drama.
Interpretació: Jonathan Rhys Meyers (Chris Wilton), Matthew Goode (Tom Hewett), Emily Mortimer (Chloe Hewett Wilton), Scarlett Johansson (Nola Rice), Brian Cox (Alec Hewett), Penelope Wilton (Eleanor Hewett), James Nesbitt (Detective Banner), Alexander Armstrong (Sr. Townsend), John Fortune (John), Ewen Bremner (Inspector Dowd).
Producció: Letty Aronson, Gareth Wiley y Lucy Darwin.
Fotografía: Remi Adefarasin.
Montje: Alisa Lepselter.
Diseny : Jim Clay.
Vestuari: Jill Taylor.




"Match point" narra la historia de un jove que al casar-se en una dona rica ascendeix en la societat . El protagonista no vol realment a la seua dona i per això li es infidel amb la seua ex cunyada. Es fa un embolic amb la seua doble vida ja que la seua dona li exigeix un fill per al matrimoni, i la seua amant vol que deixe a la dona per a estar amb ella.Chris primer dubta de que fer i promet a les dos dones que farà el que elles demanen, però finalment es decideix per la seua vida de luxes i acaba d'una forma radical amb la seua relació extramatrimonial...

"La ley de la calle"


Rusty James (Matt Dillon), és un jove que aspira a ser com el su germà "El xico de la moto"(Mikey Rurcke). "El xico de la moto" te molta fama per ser un molt conflictiu i respectat.Rusty James vol tinde la mateixa fama que el seu germà i tornar a la època en la qual tots es ajuntaven en colles però finalment la vida dona una lecció al "xico de la moto" i a Rusty James.
Aquesta a sigut una bona pel·licula encara que va ser publicada al 1983 per lo tant te un format antic.
Una de les curiositats és que uns del protagonistes "El xico de la moto" es daltònic i per això és en blanc i negre la pel·licula, a excepció de dos peixos que veu en color que representen a ell i al seu germà.

dimarts, 5 de maig del 2009

Million dollar baby


Títol: MILLION DOLLAR BABY.
Edició:
Especial Coleccionista.
Distribuidora:
Filmax Home Video.
Imatge: Pal. Widescreen 2.35:1. Pantalla 16:9, compatible 4:3.
: DTS y Dolby Digital 5.1: español e inglés.
Extres: Fichas, Biofilmografías, Galería fotográfica, Tráiler, Spots TV, Imágenes de rodaje (20 min.), Entrevistas con Clint Eastwood, Hilary Swank y Morgan Freeman (15 min.), "Del libro a la película": los productores hablan de la adaptación (13 min.), "Born to fight": documental sobre el mundo del boxeo femenino (19 min.), Mesa redonda con el director y los actores después de los Oscar
® (25 min.), Libreto de 8 página


Si hi ha algo que fa de "Million Dollar Baby" una gran història es la humanitat que desprenen els seus protagonistes, ja que aconsegueixen commoure als espectadors . En la pel·lícula el cuadrilàter en realitat ese un atre combat que es la vida ...
Per a la meua opinió es molt bona producció!

dimarts, 7 d’abril del 2009

ADÉS

Aquest trimestre en l'assignatura de Valencià llengua i imatge hem confeccionat un periòdic anomenat Adés.El projecte ha estat a càrrec de la pàgina web '' el país de los estudiantes'' que ens ha donat el format i les eines per a treballar. També amb el nostre esforç, redactant i publicant noticies d'actualitat, fotografies fetes per nosaltres,anuncis publicitaris, vinyetes,etc.Hem treballat en equip, dividint el periòdic en seccions: portada, medi ambient, societat i cultura, el teu entorn...El resultat, per a la meua opinió, ha sigut bo a pesar de que era el primer any que treballarem aquest projecte i ens ha costat un poc. Estic molt contenta del que hem obtingut i espere que cada any es confeccionen periòdics nous superant en qualitat al primer, el nostre, Adés.

dijous, 26 de març del 2009

Per a Sebastià

Ja e fet la introducció,no sabia si volies això o el resum d'una noticia. També e ficat un altra foto perquè la que hi havia no es veia molt bé.Mirau i me dius que opines, si vols que canvie algo me u dius per ací o me escrius un correu.
Això ja esta ! :)

Ja tenim el nostre periòdic!

El I.E.S La Plana ja te el seu periòdic!

Aquesta es la primera edició d'Adés. Creat per els alumnes de la assignatura valencià llengua i imatge de 1er de batxillerat amb esforç i treball. Em recollit les noticies que ens semblaren mes interessants per tal de que siga un periòdic actual. Tots ens em coordinat per aconseguir un bon resultat, i ací el tenim. Tractem temes molt diversos com la festa a Castelló, el "botelló",el paper de la dona en la nostra societat,etc. També em dedicat uns dies a fer reportatges fotogràfics per a donar una imatge a la nostra noticia, i crec que em tret molt bones fotos.
En definitiva, amb aquest projecte em dipositat molta il·lusió i molt d'esforç i esperem que vos agrade a tots!

dilluns, 9 de març del 2009

LA FESTA EN CASTELLÓ

Açí tenim una entrevista a una jove de 17 anys de la nostra ciutat, que ens parla de que es per a ella la festa a Castelló i de com la viu.

P:Bé,es veritat això que t'agrada molt la festa?

R:Si, es veritat! La festa es essencial a la meua vida. Ix tots els divendres, dissabtes i festius. Faça fred, ploga o neva.

P:Quins son els llocs que més freqüentes?

R:Jo ho rode tot! Solc anar per Piramide, La Fete, Ettro, Namala, La pepa, Narita, Kal-kat, Mum...

P:Totes aquestes discoteques estan en Castelló?

R:Si, en Castelló i província.

P:Llavors podríem dir que a Castelló hi ha festa no?

R:Si gràcies a les discoteques que han obert noves que han fet que Castelló tinga mes varietat a l'hora d'eixir de festa.

P:I a l'hora de divertir-vos teniu en conte als veïns de la ciutat?

R:Avanç hi havien més conflictes amb els veïns ja que la gent no respectava, però ara les noves discoteques estan situades als polígons, creant així una zona de festa respectuosa amb el veïnat.

P:I en aquestes zones es generen molts conflictes entre els joves?

R:Normalment no hi han conflictes ja que la gent va a la seua, a demés hi ha molt d'espai per a divertir-se. Encara que sempre hi han excepcions per que el factor alcohol sempre esta present.

P:Es consumeix molt d'alcohol en una nit de festa?

R:Si, però no en les discoteques. Normalment es fan botellons fora als pàrquings abans d'entrar, ja que els cubates son molt cars.

P:Si, es veu que aquest tema es d'actualitat. Després les meuescomapnyes parlaran dels botellons. Però per curiositat quant sol costar un cubata dis d'una discoteca?

R:el preu del cubata esta sobre els 5 o 6 euros, llavors beure dins de la discoteca surt molt car, i més ara en la crisis.

P:I drogues? és fàcil vore-les en una simple ni de dissabte?

R:Si, es habitual trobar-se aquestes situacions sobretot als pàrquings, encara que jo pense que es millor la festa sana i no fan falta drogues par a divertir-se.

P:Molt bé. Deixant el tema de les discoteques. Que opines sobre la festa major de Castelló, la Magdalena?

R:Això es lo millor del mon! La Magdalena es una festa especial per a la gent de Castelló, la joventut disfrute molt i també les persones majors.Es una festa per a tots! Una setmana màgica on estem tot el dia pel carrer anant a les colles, als mesons, a les mascletades i també als actes com el pregó i l'ofrena de flors a la mare de deu del Lledó...

P:Tens tota la raó, la Magdalena es per a tots els castellonencs una festa plena!
Llavors a Castelló hi ha tot tipus de festa no?

R:Si i convidem a tots a que vinguen una nit de festa per Castelló i no ho oblidaran.

P: Gracies per la teu col·lavoració.

dimarts, 3 de març del 2009

CARNAVAL A VINAROS

El passat mes de Febrer es van celebrar els carnavals a la localitat de Vinaròs.Son els millors carnavals de la nostra comunitat. Per a els vinarosencs aquesta festa es molt important i la celebren amb moltes ganes.
El programa de festes va ser mol variat, va començar el divendres 13 de febrer i van acabar el diumenge 22, després de 10 dies de marxa .
El dissabte 14 es va fer a la plaça de bous la gran presentació de totes les reines 2009, organitzada per la C.O.C i amb la col·laboració del grup TaBaDá WQ3 i els gimnasos de Vinaros.
Els demés dies es va continuar la festa en el recinte, amb una varietat de casetes corresponents a les comparses.
El dijous 19 va ser la festa del pijama, acompanyada amb la gala de Drag Queen. Aquesta es una gran festa dels carnavals, en la qual tots els joves que ixen van vestits amb el pijama i gaudixen dels recintes i els llocs de oci de la localitat.Es una gran nit, inclòs a l'hora de dinar encara hi havia gent pel carrer vestits amb el pijama.
Respecte a la gala II Dag Queen, va estar mol be i va tindre gran acceptació per part del públic. Finalment, va guanyar Drag Staisy i es va fer amb el títol de Miss Drag Queen Vinarosenc, que defendrà l'any que be als carnavals de Les Palmes de Gran Canaria.
El divendres va seguir la festa, la gent va eixir al carrer disfressada i van acudir molta gent de la provincià amb ganes de gaudir del ambient del carnaval.
El dissabte va ser la esperada desfilada de les comparses, que u van donar tot en una explosió de llum, color i música. Hi havien molts visitants i molts medis de comunicació assistint a l'acte.
Per la nit la festa va seguir, superant al divendres, i disfrutant al màxim ja que el carnaval ja que no més quedava un dia de festa.
El diumenge es va tornar a repetir la desfilada, amb la gent més cansada que el dissabte, clar.
En conclusió, opine que el carnaval de Vinaros es una gran festa, una de les millors de la comunitat.
Aquest any 2009 a estat genial, malgrat la crisi.
¡ VISCA EL CARNAVAL DE VINAROS !

dimecres, 21 de gener del 2009

Fred a les aules del IES LA PLANA

Els alumnes del IES La Plana s'han vist obligats a estudiar en mantes ja que el fred es fa cada vegada més insuportable dins de les aules.

Des del passat 8 de Gener la calefacció del centre,del edifici nou, no funciona i amb les altes temperatures que ha fet estos dies a la ciutat els alumnes s'han vist obligats a manifestar el seu desacord amb aquesta situació al periòdic "Levante de Castelló".
Com el defecte de la calefacció esta a la part nova del institut, la ampliació finanaciada per la Generalitat Valenciana, els alumnes i la direcció del centre reclamen a aquesta una solució ja que el defecte de la calefacció esta generant malalties i creant tensions al centre.
A resposta de la noticia del periòdic, la Generalitat a dit que el defecte de la calefacció es la falta d'una pesa i aquest es solucionarà en els pròxims dies.
Per part dels alumnes, han manifestat que si aquest problema no es soluciona pròximament es plantejara una jornada de vaga.

dimarts, 13 de gener del 2009

guió per a la ràdio!

TEMA: La festa en Castelló

TEMPS PARCIAL: 3:20

TAMARA (LOCUTORA 7)
Hola! Soc Tamara i estic ací per a parlar-vos dels joves i la festa a Castelló. A continuació entrevistaré a una jove addicta a la festa.
Hola Ainara!

AINARA (LOCUTORA 8)
Hola!

TAMARA (LOCUTORA 7)
Es veritat això que t'agrada molt la festa?

AINARA (LOCUTORA 8)
Si, es veritat! La festa es essencial a la meua vida. Ix tots els divendres, dissabtes i festius. Faça fred, ploga o neva.

TAMARA (LOCUTORA 7)
Quins son els llocs que més freqüentes?

AINARA (LOCUTORA 8)
Jo ho rode tot! Solc anar per Piramide, La Fete, Ettro, Namala, La pepa, Narita, Kal-kat, Mum...

TAMARA (LOCUTORA 7)
Totes aquestes discoteques estan en Castelló?

AINARA (LOCUTORA 8)
Si, en Castelló i província.

TAMARA (LOCUTORA 7)
Llavors podríem dir que a Castelló hi ha festa no?

AINARA (LOCUTORA 8)
Si gràcies a les discoteques que han obert noves que han fet que Castelló tinga mes varietat a l'hora d'eixir de festa.

TAMARA (LOCUTORA 7)
I a l'hora de divertir-vos teniu en conte als veïns de la ciutat?

AINARA (LOCUTORA 8)
Avanç hi havien més conflictes amb els veïns ja que la gent no respectava, però ara les noves discoteques estan situades als polígons, creant així una zona de festa respectuosa amb el veïnat.

TAMARA (LOCUTORA 7)
I en aquestes zones es generen molts conflictes entre els joves?

AINARA (LOCUTORA 8)
Normalment no hi han conflictes ja que la gent va a la seua, a demés hi ha molt d'espai per a divertir-se. Encara que sempre hi han excepcions per que el factor alcohol sempre esta present.

TAMARA (LOCUTORA 7)
Es consumeix molt d'alcohol en una nit de festa?

AINARA (LOCUTORA 8)
Si, però no en les discoteques. Normalment es fan botellons fora als pàrquings abans d'entrar, ja que els cubates son molt cars.

TAMARA (LOCUTORA 7)
Si, es veu que aquest tema es d'actualitat. Després les meuescomapnyes parlaran dels botellons. Però per curiositat quant sol costar un cubata dis d'una discoteca?

AINARA (LOCUTORA 8)
el preu del cubata esta sobre els 5 o 6 euros, llavors beure dins de la discoteca surt molt car, i més ara en la crisis.

TAMARA (LOCUTORA 7)
I drogues? és fàcil vore-les en una simple ni de dissabte?

AINARA (LOCUTORA 8)
Si, es habitual trobar-se aquestes situacions sobretot als pàrquings, encara que jo pense que es millor la festa sana i no fan falta drogues par a divertir-se.

TAMARA (LOCUTORA 7)
Molt bé. Deixant el tema de les discoteques. Que opines sobre la festa major de Castelló, la Magdalena?

AINARA (LOCUTORA 8)
Això es lo millor del mon! La Magdalena es una festa especial per a la gent de Castelló, la joventut disfrute molt i també les persones majors.Es una festa per a tots! Una setmana màgica on estem tot el dia pel carrer anant a les colles, als mesons, a les mascletades i també als actes com el pregó i l'ofrena de flors a la mare de deu del Lledó...

TAMARA (LOCUTORA 7)
Tens tota la raó, la Magdalena es per a tots els castellonencs una festa plena!
Llavors a Castelló hi ha tot tipus de festa no?

AINARA (LOCUTORA 8)
Si i convidem a tots a que vinguen una nit de festa per Castelló i no ho oblidaran.

TAMARA (LOCUTORA 7)
Bé despedim a la nostra amiga Ainara. Gracies per contestar sincerament a aquestes preguntes. Pots tornar quan vulgues.

AINARA (LOCUTORA 8)
Gracies a tu per convidar-me. Es clar que tornaré! Adeu

dimecres, 3 de desembre del 2008

dimecres, 26 de novembre del 2008

nacimiento de una nación

Aquesta pel·lícula la vam estan vore (fragments) per a comparar el cine dels anys 30 ,molt simple i amb sentit polític amb l'actual. Podeu vore un fragment ací per a comprovar-ho. Podiem a hores d'ara vore pel·lícules així al cinema? Jo crec que ens dormiriem!

dimarts, 25 de novembre del 2008

rebelde sin causa




Aquesta és l'última pel·lícula que hem vist.


REBELDE SIN CAUSA, de l'any 1955.

Esta protagonitzada per James Dean, un actor que va tindre una vida molt curta ja que va morir a un accident de tràfic però encara així va tindre molt d'èxit.


Tracta sobre un jove adolescent, un tant problemàtic que es trasllada a una nova ciutat per tal de superar els problemes relacionats amb la família i la societat. En aquest nou lloc de residencia torna a tindre els problemes de sempre però hi ha algo que canvia.El jove s'enamora d'una companya d'institut(Natalie Wood ) amb la qual passa moments molt sentimentals.Natalie es l'única que fa canviar al personatge i centrar la seua vida.

Aquesta pel·lícula pot resultar interessant per a comparar el cine dels anys 50 amb el de ara, ja que han canviat molt les coses tant a nivell de efectes especials, com personatges, etc..

Segurament per a la seua època seria una molt bona pel·lícula pero a hores d'ara, i per al meu gust, es un poquet "cursi".



VORE PEL·LICULES ÉS MOLT INTERESSANT!

dimecres, 12 de novembre del 2008

PIRAMIDE

Aquest cap de setmana en la discoteca PIRAMIDE hi ha una festa dedicada a les xiques!!
Entrada gratuita per a les xiques!!
QUE BONA IDEA :)
Ja sabeu, tots alli ;)

dimecres, 29 d’octubre del 2008

viatge cultural França-Alemanya curs 2007-2008


NOTREDAME

el millor viatge de la meua vida!

acariciame la cara..

Ens anem a l'UJI !!


Anem a fer un programa de rádio.El programa s'anomena "Avui toca...ràdio".
L'emissió del programa serà el divendres 6 de març i uns dies abans l'enregistrament, probablement el divendres 27 de febrer.
Tenim que preparar tot per tal de que estige a punt.
Tots mans a treballar,que ens te que eixir de luxe. :)

divendres, 24 d’octubre del 2008

ombra


Qui és??
No m'agrada molt, però ha quedat diferent, sinistra.
Que opineu??

un parc diferent



Dels meus retocs, aquesta es una de les que mes m'agrada.
A quedat molt xula, i a més e ficat el meu nom per a personalitzar-la més.

Veritat que a quedat bonica ??

efecte negatiu



Aquesta amb un efecte negatiu.
M'agrada bastant!

que vos pareix?


petons!

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Pintura a l'oli



Aquesta un estil més seriós.
Com si fora una pintura a l'oli i amb el meu nom i cognom.

TENIM QUE FER MÉS FOTOS !!

Distorsió


E fet un altre retoc, esta vegada més original i diferent.
També e afegit el meu nom i el nom de l'assignatura.
M'agrada ja que no es el que estem acostumats a vorer.
Es una foto del parc verd, esta vegada a unes escales.
Espero que vos agrade mol!
Petons !

dimarts, 21 d’octubre del 2008

El parc verd, més verd que mai !



Aquest es el meu segon retoc.
La de dalt es l'original i a la de baix e afegit contrast, color verd per a donar mes vida a la foto i també e ficat text per a variar un poquet.
Espero que vos agrade molt.



I sort per a l'examen de grec xiques !!

GRAFFITY

Aquest es el meu primer retoc amb el programa que ens va ensenyar Sebastià.
Aquesta foto la vaig fer a l'eixida que vam fer al parc verd, es un graffity que hi havia a una pared.
E ficat color,contrast i més coses.
Seguiré retocant imatges per a millorar.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Comentari sobre la pel·lícula Amelie


Nom: Amelie
Autor: Jean-Pierre Jeunet


Per a la meua opinió ha sigut una mol bona pel·lícula.
A pesar de que no es cine americà, es una història molt elaborada amb xicotets detalls que la fan encara més interessant.
Destacaria la manera de ser de Amelie, no es una xica "normal", ha tingut una vida diferent que la marcat però al final aconsegueix el que es proposa.
No descarte la possibilitat de tornar-la a vore a la meua casa.

¿QUINA SERÀ LA PRÒXIMA PEL·LÍCULA?
¿M'AGRADARA TANT?

dimarts, 30 de setembre del 2008

El meu poble: CANET LO ROIG !!


Aquest cap de setmana an sigut festes al meu poble.
San Miquel de setembre.
Son unes festes molt esperades, ja que Sant Miquel es el patró i es celebra en molta festa.
El divendres: van fer bou embolat i discomovil.
El disapte: bous pel carrer i per la nit ball amb l'orquestra Europa.
El diumenge: missa solemne per el nostre patró San Miquel, amb l'assistència de dames i acompanyants.

Ara ficaré un poquet d'informació del meu poble per a qui li puge interessar.


Geografia:

El municipi de Canet lo Roig se situa en el sector septentrional de la comarca. Pertany a la diòcesi de Tortosa, i està voltat de cims de considerable altura i solcat pel riu Cérvol i diversos barrancs. Els paratges més visitats són els estrets del riu, el Calvari i l'ermita de santa Isabel. Hi ha oliveres mil·lenàries.
S'accedeix a aquesta localitat des de Castelló prenent la CV-10 i després la CV-113.

Història:

Els orígens de Canet lo Roig es remunten a etapes de la història molt anteriors a l'assentament dels àrabs. S'han pogut recollir d'algunes excavacions ceràmica corresponent a un poblat de l'època final del bronze i principis de la cultura ibèrica.

D'aquesta manera podem afirmar que a la part alta de la mola existia un poblat de l'bronze final i primera edat del ferro, que es mantindrà allí fins a la romanització, és a dir, fins a finals del segle III abans de Crist.

Amb la romanització es va produir un irreversible canvi social i estructural. Els habitants del primer poblat que tradicionalment vivien de la ramaderia i l'agricultura cerealista, aprendran dels romans noves tècniques agrícoles i altres sistemes de producció (regadiu, horticultura, fruiters, viles, etc... ) que els impulsaran a abandonar la mola per a establir-se en els plans i en les zones fèrtils al costat dels rius, on desenvolupar una economia més capaç.

dimecres, 24 de setembre del 2008

_Pel·licules que m'agraden !!

Aquestes son les pel·licules que he recomanat per a vore a l'assignatura de llengua i imatge, ja que són molt interessants i boniques i penso que podrien estar bé.

· El diario d Noa
· El niño del pijama a rayas
· Amelie
· Los otros
· Los extraños
· El bola
· Yo soy la Juani
· 7 virgenes

[La hungara-Sabanas de miel]


Esta noche se unen versos,canciones dedicadas
al niño que yo quiero y me roba ami el alma,
amigo y compañero,mi cuento de hadas,yo niña
que muero por su mirada.

Ahora te pido,que sueñes conmigo,que estes a
mi lado,besarte en los labios,vivir en un sueño,
un sueño encantado,contiiigooo contigooo.

Cuando abres la boca salen mariposas que se meten por debajo de mi piel,siento que me tocas,tu te vuelves locaa envolvamonos en sabanas de miel.

Una rosa en tu ventana t deje esa noche,y,una poesia
que decia tu nombre,momentos felices que juntos pasamos,contigo mi niño,seguire a tu lado.

Ahora te pido,que sueñes conmigo,que estes a
mi lado,besarte en los labios,vivir en un sueño,
un sueño encantado,contiiigooo contigooo.

Cuando abres la boca salen mariposas que se meten
por debajo de mi piel,siento que me tocas,tu te vuelves locaa envolvamonos en sabanas de miel.

Cuando abres la boca salen mariposas que se meten
por debajo de mi piel,siento que me tocas,tu te vuelves locaa envolvamonos en sabanas de miel.

Cuando abres la boca salen mariposas que se meten por debajo de mi piel,siento que me tocas,tu te vuelves locaa envolvamonos en sabanas de miel.

dimarts, 23 de setembre del 2008

_Primer dia*

ja tinc creat el meu blog! :)